Aquest és un bloc que té la finalitat d'exposar una série de contingus, tant teòrics com pràctics, pertanyents a l'assignatura "Desenvolupament Curricular i Aules Digitals", impartida en el grau d'Educació Primària, a la Universitat d'Alacant.
Per a expressarse, crear i publicar: blocs, wikis.
Per a compartir, publicar i cercar informació: Podcast, Youtube, Flickr, Del·licious, Slideshare.
Xarxes socials: Second life, Twitter, Facebook.
Per accedir a informació d'interés: RSS, XML, BlogLines, Google Reader, cercadors especialitzats.
En el següent vídeo apareixen explicades les aplicacions més importants de la Web 2.0, les podem veure a continuació:
3. Implicacions educatives de la web 2.0.
És un espai horitzontal i ric en fonts d'informació.
Orientat al treball autònom, però també, al treball col·laboratiu.
Fomenta l'expressió personal i l'esperit crític i creatiu.
Fa possible investigar i compartir recursos, crear coneixement i aprendre.
Dona lloc a un aprenentatge més autònom alhora que fa possible que hi haja una major participació en les activitats grupals.
Incrementa la motivació i, per tant, l'interés.
Permet elaborar materials, compartir-los i sotmetre'ls a comentaris dels lectors.
Ens ofereix espais on-line per poder publicar continguts.
Dona lloc a noves activitats d'aprenentatge i, també, a noves formes d'avaluació.
Millora les competències digitals.
Creació i gestió de xarxes de centres i professors.
En el següent enllaç, apareix una presentació que va ser realitzada pel Centre d'Estudis en Línia de la UCAB, on s'exposa en profunditat quines són les aportacions de la web 2.0 a l'àmbit educatiu. A més, es mostren exemples de com podem aplicar les eines de la Web 2.0 en els processos d'Ensenyament-Aprenentatge. Algunes de les aplicacions de la web 2.0 que es nomenen són: Blogger, wikis, Twitter, facebook, mapes conceptuals, Youtube.
4. Cas real.
Un cas real de com utilitzar la Web 2.0 en Educació Primària, podria ser mitjançant Flickr. Podríem proposar als alumnes que realitzaren fotografies d'objectes quotidians però que tingueren forma geomètrica, ja que el tema de matemàtiques que estem donant a classe tracta sobre la geometria.
Aquestes fotos serien publicades i compartides, perquè tothom poguera veure-les. Com Flickr permet que les imatges puguen ser comentades per altres usuaris, els alumnes haurien de deixar comentaris en les fotografies dels seus companys, donant la seua opinió sobre aquestes.
Per últim, el docent, a mode de concurs, escolliria les tres millors presentacions de fotografies i els guanyadors rebrien un premi.
Aquesta proposta seria més adequat aplicar-la per al tercer cicle de primària, on els alumnes ja tenen un cert domini de les TIC i un major desenvolupament cognitiu.
5. Opinió personal.
Des del meu punt de vista, considere que la Web 2.0 ha sigut un gran pas en les noves tecnologies, ja que aquesta ens permet dur a terme accions que, segons la meua opinió, són imprescindibles en el món d'Internet.
La Web 2.0 ens permet recopilar i compartir la informació, crear i compartir documents, així com també pensar, escriure i participar. Tot açò ens permet ser membres actius en la xarxa, el qual em pareix un requisit fonamental.
Per últim, m'agradaria dir que la Web 2.0 també té moltes ventatges a l'àmbit educatiu, les quals deuríem aprofitar com a docents. Amb la Web 2.0:
Existeix una interacció entre professor-alumne.
Hi ha un major control sobre les tasques que realitza l'alumne.
Es poden utilitzar materials dinàmics o, el que és el mateix, multimèdia. Açò fa que la motivació de l'alumne augmente enormement, el qual pense que és important.
Es dona lloc a l'autoaprenentatge de l'estudiant, sent el professor una guia durant tot el procés.
És possible una interacció amb estudiants d'altres llocs (connectivitat).
Es dona lloc al treball col·laboratiu i cooperatiu.
És possible dur a terme una actualització en l'ús de les comunicacions i d'eines d'interacció entre les persones.
Com podem veure, la Web 2.0 ens ha portat grans canvis i grans beneficis pel que fa a la Web 1.0. El canvi més important, segons la meua opinió, és l'oportunitat que ens ha donat aquesta nova web de poder participar activament en la xarxa i no ser simplement uns receptors passius.
Glogster és una eina de la web 2.0 que va ser creada a l'any 2007 i que ens permet crear murals multimèdia o, el que és el mateix, Glogs. És semblant a un pòster, amb la gran diferència que els lectors poden interactuar amb el seu contingut. En un Glog, podem inserir imatges, text, àudio, videos, efectes especials i altres elements per crear una obra multimèdia en línia.
AL desembre de 2007, va ser llançat un projecte educatiu per part d'aquesta plataforma: Glogster EDU. El funcionament d'aquest, és molt semblant al de Glogster, però, amb la diferència que aquest últim permet crear comptes del nostre alumnat, protegir la privacitat dels seus treballs i controlar el contingut que utilitzen als seus murals.
Tant una com l'altra opció, són totalment gratuïtes. A banda d'aquestes, també podem trobar la versió Premium, que és de pagament i que ens ofereix algunes possibilitats més, sobre tot en el tema de gestió (gestionar aules, projectes...).
2. Possibilitats del murals multimèdia
Els Glogs poden ser publicats de manera pública o privada, segons considerem més adequat.
Els Glogs queden publicats en Internet sense haver de realitzar tasques d'allotjaments en servidors. I, a més de poder ser publicats, els podem enviar a altres persones així com també posar-los dins del nostre bloc o lloc web, a través del codi HTML que ens proporciona.
Podem utilitzar aquesta eina tant en l'àmbit educatiu (crear murals de diverses assignatures, de temes en concret, etc) com en l'àmbit personal (crear murals dels nostres cantants favorits, crear un mural on apareguen els nostres amics, etc).
Des del punt de vista educatiu, Glogster és una eina molt favorable ja que amb aquesta estem donant lloc a que l'alumne treballe amb les TIC en el seu temps lliure i, el més important, d'una forma motivadora.
Glogster pot ser emprat en tots els nivells educatius, tant en Educació Primària com en secundària o universitat.
Podem utilitzar aquesta eina com una xarxa social aplicada a l'aula, ja que aquesta ens permet agregar a companys, enviar-los missatges, validar els seus glogs, etc.
Glogster ens permet insertar amb facilitat els elements multimèdia que desitgem (text, enllaços a pàgines web, imatges, àudios, vídeos).
El Glog s'insereix d'una manera molt ràpida i senzilla a qualsevol bloc, wiki o pàgina web.
Glogster ens permet crear àudios i vídeos des del propi programa (amb micròfon i Web cam).
Es tracta d'una eina molt atractiva cap a l'alumnat, ja que els facilita una gran varietat d'estils de disseny per anar creant cada apartat del seu mural: bafarades, títols, marcs per a les imatges, objectes, dibuixos, fons, reproductors d'àudio i vídeo, etc.
3. Donar-se d'alta en Glogster.
Per poder donar-nos d'alta dins de Glogster hem d'entrar a la pàgina nomenada anteriorment i una vegada dins d'ací, podem donar-nos d'alta per mitjà del nostre compte en Facebook, emplenant el nom d'usuari i la contrasenya, o bé, podem fer-ho d'altra manera, punxant en l'opció Sign up:
Si hem escollit la darrera opció, ens apareixerà el que es mostra en la imatge d'avall, i haurem de seleccionar l'opció Create New Glogster Account.
Dins d'aquesta darrera opció, ens apareixerà que emplenem les nostres dades: nom d'usuari, contrasenya i correu electrònic. Així ho podem veure:
Una vegada introduïdes les dades, haurem d'anar al nostre correu electrònic i activar, des d'allí, el nostre compte en Glogster. Així ens ho diu a continuació:
Després de haver seguit tots aquestos passos, ja estaríem donats d'alta en Glogster.
4. Com treballar amb Glogster. En la pàgina principal de Glogster ens apareix, en la part de dalt, un conjunt de Glogs que ja han sigut creats per altres usuaris, perquè els poguem veure a mode d'exemple:
Si punxem en un exemple de Glog, en la part inferior, ens apareix l' opció Embed this Glog, el qual ens permetrà inserir aquest Glog al nostre bloc o pàgina Web. Ho podem veure en la imatge següent:
En el cas de voler-lo inserir al nostre bloc, punxarem en l'opció Blog size Glog (segona opció).
I, en el cas de voler imprimir el Glog en paper, haurem de punxar en l'opció Private Print, que està al costat de Embed this Blog.
Una altra opció que ens presenta Glogster és la de canviar el nostre Avatar, per fer açò, seleccionarem l'opció Change Avatar.
Aquesta opció, ens permetrà modificar la nostra informació bàsica (Basic: nom, e-mail, país, foto de ferfil), la contrasenya (Password), compartir en Facebook (Sharing), veure els usuaris que tenim bloquejats (Blocked users), veure el tema de les notificacions (Notifications), ampliar la nostra informació personal (About me: aficions, esports, art, etc) i afegir informació de la nostra direcció (Billing info: on vivim). Podem veure aquestes opcions a continuació:
Una vegada hem modificat tota la informació que volíem del nostre perfil, podem tornar a la pàgina on estàvem punxat en l'opció Dashboard:
Altres opcions que ens presenta Glogster són les següents: Pulse, Glogs, Community i Messages. Les podem veure a continuació:
La primera opció, Pulse, ens permet veure els últims Glogs publicats pels usuaris. L'opció Glogs, ens permet veure tots els Glogs que hem realitzat nosaltres. La tercera opció, Community, ens possibilita buscar amics o altres usuaris que ens puguen interessar en Glogster. I, l'opció Messages, ens permet enviar nous missatges als usuaris de Glogster.
5. Com crear un Glog.
El primer pas que hem de dur a terme per crear un Glog, és punxar en l'opció Create New Glog:
I, seguidament d'açò, haurem d'escollir la plantilla que volem per al nostre mural multimèdia:
Una vegada hem escollit la plantilla desitjada, podem començar ja a elaborar el nostre Glog.
6. Recursos multimèdia en el Glog. Els recursos multimèdia que he utilitzat per crear el meu Glog, són els següents: • Text. Per introduir text, el que farem és punxar en l'opció text (dins de Tools) i, dins d'ací, escollirem el tipus de text (títol, bafarada de còmic, etc) segons les característiques que més ens agraden. Tenim diverses possibilitats dins d'aquestos sis apartats (Start, Papers, Music, Styles, Cartoon i Cute). Una vegada hem elegit el tipus que volem, hem de seleccionar l'opció Use It. Ho podem veure ací:
Per escriure, el que haurem de fer és fer doble clic sobre la bafarada i ja ens apareixerà el següent quadre:
Dins d'ací, podrem posar el tipus de lletra que vulguem, canviar el color de la lletra, posar-li negrata, subratllar-la, posar-la en cursiva, alinear-la com vulguem, posar-li el tamany desitjat. A més, tenim la possibilitat de desfer el que hem escrit si no ens agrada (Undo) o refer-ho (Redo).
Una vegada posat el text, tenim un ampli ventall de possibilitats, les quals podem veure a continuació:
Començant per les opcions de dalt, la primera ens serveix per posar el text que hem escrit sobre altre element del mural i la segona ens serveix per al contrari, és a dir, col·locar el text per darrere d'altre element. La tercera opció (els dos requadres), ens possibilita fer una còpia del text que hem escrit. La quarta opció (fletxa), ens serveix per tornar a l'estat inicial del text. La quinta opció (candau), ens possibilita posar una posició fixa per al text, de tal manera que ja no es puga moure. La' ultima opció (paperera) ens permet borrar el que hem creat.
Si continuem per les opcions de l'esquerra, la primera ens permet canviar les tonalitats del color on està escrit el text. La segona opció (doble cadena), ens fa possible inserir enllaços de pàgines Web i, per fer açò, haurem d'escriure l'enllaç en l'opció que ens apareix : Hiperlink to selection. La tercera opció (on posa Abl), ens permet canviar el tipus de lletra. Per últim, la quarta opció (vareta), fa possible fer ombres i transparències.
Per últim, les fletxes que trobem curvades, ens serveixen per poder fer girar el text i, les fltxes que estan rectes, fan possible que puguem fer el text més gran o més menut, segons desitgem.
• Graphics. Els graphics són dibuixets que podem introduir al nostre mural i funcionen exactament de la mateixa manera que el text. Per inserir-ne un, el que haurem de fer és anar on posa Tools i, des d' ací, punxar en l'opció graphics. Així, ens apareixerà un ampli conjunt de dibuixos per poder inserir. Quan escollim el que ens agrade, fem igual que amb el text, punxem en l'opció Use it, i ja estarà col·locat al Glog. Així ho podem veure a continuació:
Com podem veure, a continuació, les opcions que ens presenten els graphics són les mateixes que les del text, com ja hem dit abans:
• Image. Per introduir una imatge al nostre Glog, com en els casos anteriors, punxem en el desplegable i busquem l'opció Image. Si observem en la segona de les imatges que apareixen avall, podem veure que disposem de dues opcions: Images i Frames. Aquesta última, ens permet configurar la finestra en la qual va enquadrada la imatge.
En l'opció Images, si punxem upload, se'ns obri una finestra que permet seleccionar la imatge que volem pujar des del nostre ordinador. L'opció link, permet inserir una imatge que tinga una URL determinada. Una altra opció que se'ns presenta és la de Grab, que fa possible, si es disposa a l'ordinador dels dispositius adequats, realitzar un enregistrament en temps real de vídeo, àudio i prendre imatges.
Per últim, tenim la possibilitat de pujar imatges des de Google, des de l'àlbum de fotografies Picasa (si es té un compte), des de Flickr (on apareixen unes imatges predissenyades, encara que també pots pujar fotografies des d'un compte propi), des de Photobucket (on hi han també unes imatges predissenyades i també tenim la possibilitat de pujar imatges des d'un compte) i, per últim, trobem l'opció de pujar imatges des de Facebook (connectant-nos des del nostre compte).
Les imatges, igual que el text i els Graphics, poden ser editades amb el quadre d'edició que apareix al fer clic sobre elles. Ho podem veure a continuació:
L'edició de la imatge, té el mateix funcionament que els casos que ja hem explicat abans. L'únic element nou que s'introdueix és el quadret que veiem assenyalat, el qual ens permet eliminar el marc que hem posat a la imatge.
• Wall. Aquesta opció ens permetrà canviar el fons del nostre Glog. Per a això, punxarem dins de Tools en l'opció Wall. I, dins del desplegable que ens apareixerà, tenim l'opció de les diferents galeries o d'incloure la imatge que nosaltres vulguem (des de Google, Picasa, Flickr, Photobucket o Facebook). Una vegada ja tinguem clar el fons que volem utilitzar, li donem a l'opció Use it i, de seguida, es produirà el canvi de fons. Podem veure-ho a contiuació:
• Àudio. Per afegir un àudio en el nostre mural, els passos a seguir són molt senzills. Haurem que punxar, des de Tools, en l'opció Audio i, una vegada ací, punxem en Upload per afegir l'àudio que ens hem descarregat al nostre ordinador. Per últim, li donem a l'opció Use it, i ja estaria inserit. Mostrem ací avall com ho hem fet:
A banda, també podem afegir un àudio des de l'opció Link, afegint ací l'adreça web de l'àudio que desitgem introduir i donant-li a l'opció Use it. Ho faríem així:
• Vídeo. Per posar un video al Glog, el que haurem de fer és, també des de Tools, donar-li a l'opció Video. Com ocorre amb les imatges, amb els vídeos ens apareix la pestanya vídeo i la pestanya players. Aquesta última, com podem veure en la segona imatge d'avall, ens permet triar l'entorn de visualització per al vídeo. L'opció vídeo, ens permet les mateixes funcionalitats que teníem amb les imatges: inserir un vídeo que tinguem al nostre escriptori (Upload), posar un link determinat del vídeo que vulguem (Link) i gravar un propi vídeo (Grab). A més, també tenim l'opció de pujar vídeos des de Yoytube i Vimeo.
Una vegada que ja tenim clar el vídeo que volem inserir, prémem l'opció Use it, i ja està. Podem veure-ho en la següent imatge:
7. Com guardar el nostre Glog.
Quan ja hem acavat el nostre Glog, és hora de guardar-lo i decidir si el fem públic o privat. Els passos que seguirem seran els següents:
Premem l'opció Save.
Una vegada li hem donat a Save, ens apareixerà aquest requadre on podrem canviar el nom del nostre Glog. Quan ja hem posat el nom, continuem endavant prement l'opció continue saving.
Ara, ens apareixerà el següent requadre, on haurem de posar les paraules clau sobre el que tracta el nostre Glog i, a més, haurem de posar si el mural el volem fer públic o, pel contrari, que siga privat. Una vegada finalitzat açò, punxem en l'opció finish saving i el Glog ja estaria guardat.
Quan acavem de guardar el Glog, ens apareixerà la imatge d'avall, on tenim la possibilitat de tornar a editar el Glog (Back to edit), visualitzar-lo (View this Glog), o bé, tornar a la pàgina inical (Dashboard). A més, també podrem compartir-lo en les xarxes socials: Twitter i Facebook. I, a més, ens apareixerà el link del nostre mural, per si volem mostrar-se'l a algú.
8. Consideracions finals.
Després de haver vist tota la informació sobre aquesta plataforma, afegim aquí un vídeo on apareixen algunes consideracions sobre Glogster, a mode de resum.
9. El meu Glog.
10. Cas real: coneixent-nos millor.
Un cas real on podríem utilitzar Glogster és a una aula de primària:
És la primera setmana de classe del curs de quint de primària.
El mestre/a, per tal de conéixer millor als seus alumnes, els demana que per a la setmana que pròxima, elaboren un mural on descriguen un poc la seua personalitat i quines són les seues aficions.
Si els alumnes desconeixen Glogster, el mestre/a els explica el seu funcionament abans d'elaborar la pràctica.
Aquest mural, serà elaborat en l'aula d'informàtica del centre, utilitzant les hores de tutoria. Amb açò, el docent permet als alumnes que no disposen d'ordinador a casa tindre les mateixes oportunitats que la resta.
Quan arribe la propera setmana, els alumnes presentaran el seu mural en classe, utilitzant el projector que disposa la classe.
D'aquesta manera, el docent pot conéixer millor als seus alumnes i els alumnes practiquen les competències informàtiques i, a més, les competències socials.
11. Opinió personal.
Des del meu punt de vista, considere que Glogster és una bona eina per a utilitzar, especialment a l'àmbit educatiu. Ens ofereix un ampli abanic d'oportunitats , tant a alumnes com a professors i, a més, és molt fàcil d'utilitzar (no es requereixen molts coneixements tècnics per poder realitzar un mural des d'aquesta plataforma).
Glogster és una eina molt motivadora cap als alumnes, que fa que tinguen més interés pel que estan estudiant, ja que el fet de permetre una interactivitat, fa que els alumnes s'involucren més en la tasca, el qual pense que és molt positiu.
A més, em pareix bastant interessant el fet que els professors i els alumnes puguen estar connectats mitjançant la creació de comptes en Glosgter. D'aquesta manera, hi ha un major control respecte als treballs que realitzen els nostres alumnes.
Per la meua part, desconeixia aquesta eina però, després d'haver-la emprat, no dubte que la utilitzaré amb els meus alumnes .
Gran presència dels “mass media” i de les TIC en tots els àmbits de la societat: oci, llar, món laboral, etc.
Gran quantitat d’informació al nostre abast. Aquesta gran quantitat d'informació fa que siga molt important el fet de ser crítics i seleccionar la informació més desitjada.
Continus avanços científics i tecnològics en tots els camps del saber.
La fi de l’era industrial, la qual ha donat lloc al protagonisme del sector serveis als països en els que s'ha consolidat "la societat de la informació" i, tot açò, amb una gran dependència de les TIC per a exercir aquestos treballs.
Llibertat de moviment. La societat TIC és caracteritzada per la seua globalització, tant econòmica com cultural.
Es dona lloc a la creació de nous entorns de treball. Un exemple d'açò és el tele-treball, el qual cada vegada està adquirint una major importància a l'àmbit professional.
2. Què són les TIC?
A continuació, presentem un vídeoon, Jordi Adell (doctor en Filosofia i Ciències de la Educació per la universitat de València i professor titulat de l'Àrea de Didàctica i Organització escolar en la universitat Jaume I) ens explica de manera detallada què són aquestes Tecnologies de la Informació i de la Comunicació, a més d' introduir la importància d'aquestes en l'àmbit educatiu.
3. Característiques de les TIC
Immaterialitat.
Deslocalització.
Interactivitat.
Instantaneïtat.
Reproducció il·limitada.
No linealitat (hiperenllaços).
Interconnexió.
Diversitat i multiformat (so, imatge, text).
4. Aportacions de les TIC
Fàcil accés a tot tipus d'informació, sobre qualsevol tema i en qualsevol format.
Instruments per a tot tipus de procés de dades, permetent-nos dur la terme l'activitat de manera ràpida i fiable.
Canals de comunicació inmediats, per a difondre informació i contactar amb qualsevol usuari del món.
Emmagatzematge de grans quantitats d'informació en petits suports, fàcilment transportables.
Automatització de tasques, fent una programació de les activitats que volem que realitze l'ordinador.
Interactivitat.
Homogeneització dels codis utilitzats per al registre de la informació.
Potenciament de les nostres capacitats mentals i de noves formes de pensar.
En la següent presentació, podem veure aquestes aportacions de manera detallada:
Falta de formació, per part dels usuaris, en noves tecnologies.
Problemes de seguretat.
Barreres econòmiques.
Barreres culturals.
Les anteriors limitacions estarien enfocades cap a les TIC en general, però, a continuació, anem més enllà i ens centrarem, únicament, en les limitacions que presenten aquestes, les TIC, aplicades en l'àmbit educatiu. En la pàgina nomenada, a més d'aparéixer les limitacions, també es mostren les ventatges que presenten les TIC, perquè puguem fer una comparativa entre ambdues.
6. Cas real: presentem la nostra ciutat! Una aplicació que podríem fer de les TIC a l'aula, seria el següent exemple:
Dividim la classe en parelles.
Els alumnes hauran de gravar-se presentant la seua ciutat. Mentre que un component de la parella grava amb la càmera, l'altre eixirà parlant al vídeo, i a la inversa. Han de participar tots.
Una vegada s'hagen gravat tots els vídeos, els alumnes exposaran el seu a classe. Amb el projector, tots els companys podran veure com ha dissenyat cada parella la seua presentació.
Els vídeos hauran de ser multimèdia, és a dir, els alumnes hauran d'introduir música, text i imatges.
Per poder elaborar aquest vídeo, el professor/a haurà d'haver explicat, prèviament a classe, els passos a seguir per fer-ne un.
Aquesta tasca la podríem introduir a partir de sisè de primària, incrementant el nivell de dificultat conforme augmenta el curs acadèmic.
7. Opinió personal
Com a futura docent, pense que les TIC, en particular, incideixen de manera significativa en tot els nivells del món educatiu. Les noves generacions educatives, van assimilant aquesta nova cultura que se va conformant de manera natural i que, per a les generacions més antigues, comporta en molts casos grans esforços de formació i adaptació.
La idea que, segons la meua opinió devem desenvolupar, és la d'utilitzar aquestes noves eines que ens ofereixen les TIC i estar preparats per a adaptar-nos als canvis que es donen de manera accelerada en aquesta nova societat.
Per últim, m'agradaria assenyalar la importància que té, avui dia, la utilització de les TIC a les aules. Pense que són un extraordinari mitjà perquè els alumnes puguen tenir un fàcil accés a la informació i comunicació.
Existeixen diverses definicions sobre aquest concepte, una d'elles és la següent:
B-learning és la combinació de les classes magistrals amb els exercicis, els estudis de cas, jocs de rol i enregistraments de vídeo i àudio juntament amb la tutoria i l’assessorament personal (Brodsky, 2003).
En el següent informe s'explica, amb més profunditat, de què és tracta aquesta nova forma d'aprenentatge, a més, s'exposen les ventatges que presenta el B-learning front a l'E-learning. D'altra banda, s'explica de què forma s'està portant aquest sistema a les aules universitàries a través dels campus virtuals. A més, també es mostren les dades replegades a alumnes de la Universitat d'Alacant, per tal d'explicar la progressió d'aquestos en el campus virtual.
2. Aspectes importants d'un sistema B-learning
Cal tindre en compte les característiques de l'espai virtual a l'hora de crear una activitat.
Les discussions dels alumnes han d'estar modelades i guiades per part del professor.
És necessari tenir cert coneixement sobre la informació que es va a tractar, per així, poder interpretar-la.
Fa possible que els usuaris desenvolupen coneixements tècnics.
No s'aprén en solitari sinó no en "solidari", mitjançant la comunicació amb altres usuaris.
Molta importància de les tutories, tant a l'ensenyament presencial com virtual. Crec que aquest és un aspecte molt important, ja que l'alumne mai està sol, és a dir, sempre que tinga qualsevol dubte tindrà la possibilitat de posar-se en contacte amb el professor i obtindre la seua guia i recolzament.
Fomenta en els usuaris el sentit crític, la creativitat i el coneixement de la societat. Podríem dir que, mitjançant el B-learning, els alumnes poden rebre una formació integral, és a dir, estar ben formats per a poder enfrontar-se a aquesta nova societat, la qual és cada vegada més exigent.
A continuació, podem veure alguns aspectes més del sistema B-learning, a més de com s'introdueix aquest en l'Educació i el paper que han de dur a terme tant els alumnes com els professors perquè el resultat siga exitós:
3. Models B-learning
Model basat en les habilitats i en l'autoaprenentatge per part de l'alumne, a través d'una interacció entre alumne-professor mitjançant correu electrònic, fòrums de debat i sessions presencials. El professor apareix com una guia per a l'alumne.
Model basat en les actituds. Dins d'aquest model, es barreja l'aprenentatge presencial juntament amb activitats virtuals realitzades de manera col·laborativa. Aquest model es basa en l'aprenentatge d'una serie de conductes per part de l'alumne.
Model basat en les competències. Aquest model té l'objectiu de facilitar la transmissió del coneixement i fer que els alumnes desenvolupen una serie de competències i, tot açò, a través del aprenentatge recolzat per tutories.
4. Comparativa B-learning vs Ensenyament presencial
Ensenyament presencial
Presencialitat.
Relació professor-alumne.
Transmissió de coneixements.
Cultura escrita/oral.
Ús tradicional de les tecnologies.
Ensenyament B-learning
Virtualitat.
Relació alumne-propi aprenentatge.
Desenvolupament de capacitats.
Cultura audiovisual.
Ús de les noves tecnologies.
5. Aplicacions de B-learning en Educació Primària
Els sistemes B-learning tenen grans possibilitats educatives, amb ells podem dur a terme moltes activitats amb els nostres alumnes. Exemples per aplicar a un cas real serien els següents:
Utilitzar una agenda virtual, és a dir, un espai web on els docents publicaren les seues recomanacions o observacions sobre els treballs que han fet els seus alumnes i que, automàticament, es replicara una còpia al correu de cada alumne, per així poder estar al corrent de les correccions que fa el mestre i, el més important, saber on ha tingut errades i on pot millorar per a la pròxima vegada. Mitjançant aquesta proposta, l'alumne pot estar connectat al seu progrés i saber amb tot detall la seua evolució.
Configurar galeries fotogràfiques i de vídeos per curs, en les qual els estudiants serien els principals protagonistes. Aquestos mostrarien ací el resultat final dels treballs proposats pel professor, de tal manera que tots els alumnes tingueren accés a aquesta galeria i pogueren opinar sobre el resultat dels treballs dels companys. A més de per treballar col·laborativament, aquesta proposta serviria al professor per avaluar d'una forma molt més ràpida i directa.
Crear un espai en la web on es pogueren publicar tasques i activitats acadèmiques. En aquest espai, els docents publicarien tasques per cursos i els estudiants haurien de realitzar-les en línia, amb la possibilitat de fer-les de manera conjunta amb altres companys i amb la possibilitat, també, de buscar informació en els enllaços orientatius aportats pel professor. Aquesta seria una bona forma d'augmentar la motivació dels alumnes a l'hora de fer activitats i, altre aspecte important, és que els pares també podrien accedir-hi per veure si els seus fills han realitzat totes les tasques.
6. Opnió personal
Pense que el sistema B-learning és molt interessant per aplicar en l'àmbit educatiu, i no sols en etapes universitàries sinó molt abans d'açò, des de l'Educació Primària.
Jo, per la meua part, utilitzaria aquesta forma d'aprenentatge semipresencial, ja que aporta molts beneficis tant per als alumnes com per als professors.
Algunes ventajes que destaque són, per exemple, que el docent pot utilitzar el material didàctic disponible a Internet; s'eliminen les barreres espacials, ja que tots accedixen a la informació per els mateixos mitjans; és una manera de treballar molt motivadora cap a l'alumne; els materials d'estudi es presenten molt més atractius (amb vídeos, imatges, sons, interaccions, etc.).
